La història de Finca Es Cabàs es remunta a la Prehistòria. L'època Talaiòtica a Mallorca ens va deixar constància amb la construcció del Túmul Talaiòtic situat al cim del turó anomenat Sa Talaia. Aquest monument, anomenat Es Claper des Doblers, data del 3.500-2.500 aC i el seu ús va ser com a lloc de cerimònies, monument fúnebre i punt de vigilància.
A més d'aquest indret , considerat sagrat pels primers pobladors, i catalogat com a BIC (Bé d'Interès Cultural), també es troben altres BIC com la Cova des Moro, habitada en la mateixa època, i unes pedreres d'on s'extreia la "cerumina", material per envernissar i donar consistència a la ceràmica produïda a tota la vall i els exemplars de la qual es poden veure exposats al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid.
Vista del monument talaiòtic Es Claper des Doblers ubicat al turó Sa Talaia de la finca.
No hi ha constància de l' ocupació romana, posterior a dita era, tot i que alguns dels camins que recorren la Finca podrien remuntar-se a aquella època. Però sí que hi ha un valuós llegat de l'època musulmana que data del segle IX, fins al 1229 quan es va iniciar la conquesta de Mallorca per Jaume I d'Aragó. Durant el període musulmà apareix el primer assentament de l' actual casa. Es crea el primer pou d'aigua, es construeix una nòria (sínia) i el primer sistema de regadiu conegut, amb una séquia (qanat) que abastia la casa i la seua horta, l'anomenada "alqueria".
El primer propietari i impulsor conegut de l'activitat agrícola, i de l'assentament actual, va ser Abrahim Alfeluz (Abrahim "de gran riquesa"). Aleshores, segle XIII, Finca Es Cabàs era coneguda per igual com Alqueria Abrahim Alfeluz o Rahal Cahuas. Segons prestigiosos arqueòlegs i historiadors, hi ha dues versions de l'origen toponímic d'Es Cabàs. Uns defensen l'origen de Cabàs com a procedent de qawda que significa "difícil pujada a la muntanya". D'altres defensen l'origen a partir de la paraula cahuas que significa "zona de vinyes". Cal comentar que els camps d'entrada a la finca, a banda i banda del camí, actualment poblats d'ametllers i garrofers, van ser vinyes (consta el seu topònim de Tanca de sa vinyota) fins que una plaga que va assolar l'illa durant el segle XIX va acabar amb ells i es va optar per un canvi de cultiu. El mot Rahal es tradueix fins als nostres dies com a "Rafal", sinònim de finca, utilitzat a Mallorca de forma generalitzada.
Fotografia del lloc on es va construir la primera nòria (sínia).
Després del període musulmà de Finca Es Cabàs, època en què es va iniciar l'actual assentament del nostre agroturisme, la propietat va passar a mans cristianes. Els primers arxius, des de la reconquesta de Mallorca el 1229, daten de 1240, on figuren com a propietaris Pere Sagristà i Guillem Pons. Posteriorment es va reunir la propietat, després de diverses noves escissions, amb la compra de tots els terrenys per part de Ramon de Berga. Després d'aquest propietari es van succeir diverses fragmentacions. Una de les famílies que mereix comentar, d'entre les adquisicions successives, és la dels Eimerit, ja que al segle XIV van donar nom al cim més alt de la finca i partió actual amb la Comuna de Bunyola pel Nord (Puig de n'Eimerit, 666 m).
Al segle XV es reunifica definitivament la propietat després de la compra per la família Sureda, futurs marquesos de Vivot, entre 1491 i 1521. Aquesta família va adquirir també el 1482 la finca confrontant Son Sureda, situada a l' altra banda de la carretera, davant es Cabàs. El 30 de juny de 1898 el marquès de Vivot, de la família Sureda, ven Es Cabàs i Son Sureda a Manuel Salas Palmer, el meu tatarabuelo, primer propietari de la nostra saga familiar. Després de la seva inesperada mort, el mateix any de la compra, ambdues propietats van ser heretades pel seu fill Manuel Salas Sureda (1880-1942) qui, segons la meva opinió, juntament amb l'aportació àrab en l'època d'Abrahim Alfeluz, va ser impulsor d'una nova reforma agrícola de gran importància i llegat. Va construir bancals en zones amb risc d' erosió per les pluges, estudiant sobre el terreny l' avanç de l' aigua durant les tempestes. Va realitzar extenses plantacions d' ametller i garrofer, i va canviar el model de gestió agrícola. Fins aleshores, des de la Reconquesta, els conreus eren explotats per arrendataris pagesos que es dedicaven a gestionar la producció agrícola, ramadera i d' aprofitament forestal. El meu besavi va assumir directament aquesta funció. Com a testimoni de la seva tasca queden els camps d' ametllers i garrofers, la infinitat de bancals, un aljub per a recollida d' aigües pluvials i abeurador de bestiar, un cobert amb xemeneia i cisterna per al descans dels pagesos durant la jornada laboral i el plànol de la finca que es conserva en la recepció de l' agroturisme en l' actualitat.
A finals del segle XIX ja trobem arxius al Die Balearen de l'Arxiduc Luis Salvador d'Àustria, on comenta que Es Cabàs era la propietat més extensa del terme de Santa Maria amb una superfície d'olivar de 1940 (cada quarterada equival a 7.103 metres quadrats), 183 de garrofer i ametller, 19 de vinyes, 63 de pastures de secà i 343 de bosc i d' assut.
Després d'aquesta època, va heretar la finca Amanda Salas Garau, la meva àvia, qui va mantenir l'explotació agrícola del seu pare, al costat de la ramaderia d'oví, però ja iniciant-se el declivi de l'agricultura per la seva baixa rendibilitat. La propietat de Son Sureda va passar al seu germà Fernando Salas Garau. I els seus altres quatre germans van heretar la resta de finques que el seu pare va anar comprant durant diversos anys gràcies als beneficis dels seus negocis i per tractar-se d'inversions amb bona rendibilitat d'entre les quals cal destacar Xorrigo, Solleric, Son Berga i Son Patx entre d'altres.
La revolució industrial va suposar el cessament d'activitat de l'almàssar (tafona), on es produïa l'oli d'oliva. Es va deixar de cultivar l' olivera, abandonant a poc a poc els arbres centenaris que daten de l' època àrab, continuant només amb el conreu d' ametller i garrofer a més de les pastures de secà. Amanda Salas va realitzar una reforma a l'habitatge convertint els graners, ja en desús, situats al pis superior, en un espai habitable i condicionat per passar els mesos d'estiu. Fins al 1959 la construcció només comptava amb dependències on residia la família de pagesos encarregats de l'explotació i alguns empleats que treballaven el camp, a més del pastor. Fins aleshores, només Son Sureda comptava amb dependències per als propietaris.
Posteriorment, Ana Fortuny Salas, la meva mare, va ser la primera hereva de Finca Es Cabàs que va decidir residir-hi i va ser qui va dissenyar els seus actuals jardins. Però cada vegada l'agricultura i la ramaderia eren més precàries i insuficients per al manteniment d'Es Cabàs.
Des del 2010, la meva dona María Obrador Planas i jo, metge de professió i amb gran apego a aquesta terra i a les meves arrels, vam decidir viure aquí per intentar recuperar l'esplendor d'aquest paratge romàntic i captivador iniciant el nostre projecte familiar i de vida. Recuperem l'oliverar centenari, sembrem novament vinya, fruiters, figueres, garrofers i ametllers, i a poc a poc, vam restaurar els elements etnològics de la finca. L'anomenat Claper des Doblers, els forns de calç d'on s'extreia el material per a la construcció i encallat de les cases del poble (fins a inicis del segle XX), les carboneres (sitges) on es produïa el carbó usat a les cuines de totes les llars abans de l'ús de l'electricitat. A més, realitzem un projecte forestal per al manteniment dels boscos i un altre de recuperació i conservació de fauna autòctona com el milà reial, el voltor negre (voltor negre), àguila calçada, tortuga mora i cabra autòctona (boc balear) entre altres espècies.
També hem reintroduït espècies domèstiques en perill d'extinció com el burro mallorquí i la vaca mallorquina. Ambdues espècies són útils per a la neteja dels nostres camps i boscos. A més col·laborem amb l'empresa MELVICI dedicada a l'apicultura, que ens abasteix de mel d'abelles pròpies i és una eina indispensable per a la polinització en els nostres cultius. Al seu torn, hem recuperat la cria del porc negre mallorquí (porc negre) que ens proporciona producció artesanal pròpia dels preciós embotits tradicionals de l'illa. Cooperam també amb cellers Macià Batle per a l'elaboració del nostre vi i amb l'almàsseres Son Catiu per a l'elaboració del nostre propi oli d'oliva verge.
Actualment, estem treballant en la creació d'un parc fotovoltaic per a autoabastiment energètic. Però sabíem que encara que el present fos motivador, no aconseguiríem assegurar la viabilitat de Finca Es Cabàs en el futur. Hauríem de fer un pas més per poder fer el nostre somni sense que es convertís en pura utopia. Era necessari el turisme per a la sostenibilitat de la finca i poder divulgar els nostres valors compartint aquesta experiència.
Gràcies a tots vosaltres ho estem assolint. Gràcies per fer, entre tots, que el nostre projecte continuï, recuperant així una petita part de l'essència d'aquesta maragda illa mediterrània.
—Diego Puig Fortuny, 15 de maig de 2021